Aquest espai virtual està destinat a totes aquelles famílies i a tots el professionals relacionats amb l'àmbit de l'educació per tal d'ajudar als infants a que assoleixen correctament el moment del control d'esfínters.


A continuació exposarem que és el control d'esfínters i com tractar-lo:

El control d’esfínters és un moment clau en l’evolutiva de l’infant, ja que suposa un assoliment molt important en el camí cap a l’autonomia.

Dir adéu al bolquer és un procés d’aprenentatge, s’ha d’ensenyar a l’infant com fer-ho i posar-ho en pràctica a l’edat adequada (FERRERÓS 2008).

És per això que cal seguir el mètode de control d’esfínters que compleixi totes i cada una de les pautes marcades, ja que, com en qualsevol aprenentatge, una variació inesperada suposa que l’infant es desorienti i assoleixi amb moltes més dificultats el control d’esfínters.

REQUISITS BIOLÒGICS PER EL CONTROL D’ESFÍNTERS

Perquè el mètode sigui exitòs i es pugui assolir cal aplicar-lo a l’edat adequada, quan l’infant compleixi els requisits biològics necessaris.
És important tenir en compte que el sistema maduratiu urinari depèn, principalment, de l’evolució individual de cada infant.

Cal tenir en compte que aquest aprenentatge és relativament complex, ja que implica un control muscular voluntari conscient i inconscient (per la nit), atenció, assimilació d’aprenentatges, consciència del funcionament corporal , tipus de dieta, etc. (COMELLAS, 2000). És necessita que l’aparell urinari maduri, per això aquells nens i nenes prematurs podran tenir una maduració més lenta.

COM TREURE EL BOLQUER?

PREPARATIUS

El més important d’aquesta part del procés de retirada del bolquer és saber si és el moment idoni, si el petit esta preparat per a enfrontar-se amb el repte de dir adéu als bolquers.
El nen sol estar preparat neurològicament al voltant dels divuit o vint-i-quatre mesos, encara que les nenes solen ser més avançades; encara que tot això depèn de l’aprenentatge.
En cas que un infant sigui una mica més lent en assolir el control d’esfínters no cal preocupar-se, sempre hi quan no superi l’edat de 5 anys (moment en que l’Associació Americana de Pediatria considera que hi ha una problemàtica d’enuresi o encopresi).

OBJECTIUS

Entre els objectius que es persegueixen en el control d’esfínters destaquem els següents:

- Aconseguir que el nen o nena sigui conscient del funcionament del seu cos per tal que comprengui com ha de respondre de forma correcta.
- Possibilitar l’aprenentatge d’una activitat fisiològica clau per tal d’evitar actituds inadequades: dificultats en l’evacuació, retenció innecessària...
- Comprendre per part de l’infant del procés d’evacuació: lloc, moment, higiene...

METODOLOGIA

Per a realitzar aquest aprenentatge, s’ha de distingir entre el dia i la nit i entre el control de les “caques” i el del “pipí”.
Per a que es doni l’aprenentatge es fonamental l’estabilitat en les respostes dels adults. En el moment en que es pren la decisió de afavorir l’aprenentatge, és essencial mantenir el mètode o criteri de resposta per evitar que al nen li resulti difícil comprendre els canvis i consolidar l’aprenentatge.

L’actitud dels pares en aquest moment, ha de ser de comprensió i paciència en un període en el que l’infant depèn de la seva maduració i motivació. Es molt important que aquest aprenentatge sigui un joc per al nen o nena, exempta de pressió.

Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Quan el nen o nena comenci a identificar i a avisar de que té pipí, encara que de vegades no arribi a temps, serà el moment de posar-se mans a l’obra.

LA MICCIÓ:

Com treure el bolquer de dia?

Aquest aprenentatge pot començar al voltant de l’any i mig, sobretot si l’època de l’any acompanya, a l’estiu i a la primavera serà més fàcil treure el bolquer. Podem esperar a trobar el moment adequat per nosaltres i per l’infant que normalment coincideix en èpoques de bon temps, roba còmoda i més temps per poder treballar aquest aprenentatge amb els seus fills.



Es bo que...
- Inicialment, parlar-li al nen del seu cos i de la seva evacuació per a que comenci a entendre el procés.
- És bo que animem a l’infant a que aguanti el pipí durant estones curtes (uns 30 minuts aproximadament).
- Fer activitats agradables per al nen, per tal que es distregui i eviti fer-se pipí a sobre.
- Quan el nen respongui positivament, es bo elogiar-lo.
- A mesura que l’infant adquireixi aquest aprenentatge, s’aniran retardant els períodes de posar-lo a l’orinal i l’explicarem que ens ha d’avisar si té ganes de fer pipí.
- El nen o nena ha d’anar al lavabo sovint , tant en la llar com a casa per evitar que el pipí se li escapi, ja que es distreu jugant.
- S’ha de facilitar roba còmoda per a que se la pugui treure amb rapidesa i comoditat, per tal d’evitar possibles accidents.



Alerta amb...
- En cap cas es faran comentaris despectius a l’infant.
- No s’ha de comparar al nen amb els seus germans o companys de classe.
- En cap cas es tornaran a posar els bolquers, ja que seria un retràs en l’aprenentatge.



Com treure el bolquer de nit?

Aquest aprenentatge és molt més complex que el de dia, ja que l’infant no és conscient del que passa, i , per això no pot controlar-lo. Moltes vegades el control apareix espontàniament com a conseqüència de l’aprenentatge diürn.
Per altra banda, el control de a musculatura en el moment en que la bufeta exerceix pressió requereix maduresa neurològica.



Es bo que...
- Durant el dia ajudar al nen o nena a no fer pipí sovint per facilitar que la bufeta adquireixi capacitat.
- És convenient també fer sentir al nen o nena sentir la necessitat per a que prengui consciència d’aquesta sensació. Això serà un factor clau per a poder retenir el pipí a la nit quan aquest estigui dormint.
- Per facilitar el control es pot evitar que mengi sopa per la nit o que prengui massa líquid, especialment llet.
- A partir dels 3 o 4 anys, pot ser convenient i aconsellable treure els bolquers per afavorir la motivació i el desig del nen de superar-se, evitant que s’acostumi a la situació.
- Es pot ajudar a l’infant a adquirir aquest hàbit si es participa amb ell en les petites molèsties que això pot ocasionar.
- És molt important fer anar al lavabo al nen o nena abans d’anar-se a dormir.
- A les 2 o 3 hores després d’anar-se a dormir, és pot despertar a l’infant per ajudar-lo a que s’aixequi sec.
- Si és necessari, es pot aixecar al nen o nena més d’un cop durant la nit.
- És fonamental la constància, ja que aquest aprenentatge pot durar cert temps.



Alerta amb...
- No hem de ridiculitzar al nen o nena.
- S’han d’evitar deixar els bolquers fins a edats en que és totalment inadequat, ja que s’afavoreix la falta de motivació, la falta de seguretat i el sentiment de vergonya.
- S’han d’evitar aliments a l’hora de sopar rics en líquids, com sopes, taronges, meló, síndria...així com molta ingesta d’aigua abans d’anar a dormir.

LA FEMTA:

És bo que...
- Seure al nen o nena en l’orinal cada dia a la mateixa hora, explicant-li el que ha de fer.
- S’ha d’estar atent als gestos que indiquin que l’infant vol fer caca; haurem d’asseure’l encara que ja s’hagi fet caca.
- S’ha de llençar la deposició en el lavabo, davant del nen/a, tant si l’ha fet en l’orinal com si se li ha escapat, per tal que entengui el que es pretén.
- Valorar el moment en que el nen respon positivament per a que es doni compte del que s’espera.
- És important treure els bolquers en el moment en el que s’ha de fer l’aprenentatge per a que el nen comprengui el que es pretén.



Alerta amb....
- En cap cas es parlarà a l’infant de forma despectiva.
- No s’han de fer valoracions sobre brutícia (“Ets un marrano”) o sobre qualsevol consideració (“Ets petit”).
- S’ha d’evitar la comparació amb altres germans.
- S’ha d’evitar dir a l’infant que actua com un bebè.
- En el cas de l’arribada d’un nou bebè, s’evitarà tornar a posar bolquers encara que l’infant reaccioni amb una regressió a fer-se pipí o caca per cridar l’atenció.

ALTERACIONS DEL CONTROL D’ESFÍNTERS

ENURESI

L’enuresi infantil es considera una alteració del control d’esfínters que suposa una falta del control involuntari de la orina. Aquesta alteració es pot produir tant de dia com de nit, però cal tenir en compte que per controlar els esfínters els nens i nenes necessiten temps i paciència, ja que han d’adquirir totalment la maduresa fisiològica i, d’altra banda, assumir l’hàbit. És per això que no es diagnostica un problema d’enuresi fins als 5 anys, ja que és el moment en que es considera que un infant és prou madur biològicament per assumir l’hàbit. Cal dir, però, que hi ha un 20% dels infants que pateixen enuresi (16% nens i 4% nenes), per tant, és un problema molt comú que té solució.

Les causes de l’enuresi poden ser varis factors, per tant és important assolir el problema en la seva totalitat i tenint en compte els múltiples factors possibles. Tot i així, el 90% dels casos d’enuresi infantil es donen per un desfasament del son profund, és a dir, a la nit dormen tan profundament que no s’adonen de les senyals fisiològiques i la bufeta es buida de manera involuntària. A més a més, existeix una clara tendència familiar, el 70% dels casos d’enuresi tenen antecedents familiars. Tot i així, no cal donar-li més importància a les causes, ja que és més necessari centrar-se en la solució del problema.


La línia d’actuació ha de seguir un mateix objectiu independentment de les causes d’enuresi de l’infant. El mètode proposat a continuació és l’anomenat Mètode Ferrerós, plantejat al llibre de Mª Luisa Ferrerós “Adiós al paña: cómo quitar el pañal en diez días” . Aquest tractament té una eficàcia situada en un 96% dels nens i nenes tractats, sempre hi quan es segueixin els passos a seguir:

- El nen o nena ha de dir “adéu al bolquer”
- Cal ensenyar-li la diferència entre sec i moll
- Si l’infant té por a treure el bolquer, un truc és posar-li un bolquer dues talles més petites perquè es senti incòmode i decideixi treure-se’l.
- L’infant haurà d’exercitar els músculs implicats practicant cada dia:
Aprendre a tallar el pipí de manera intermitent.
Aguantar-se les ganes d’anar al lavabo una estoneta.
Quan es tingui el màxim pipí aguantat com a mínim 30 segons.
Fer pipí encara que no tingui ganes.
Augmentar el nombre de pipis fins que arribin a 8 o 10.

A part de tot això, és molt important incentivar la conducta de l’infant de manera positiva, quan aconsegueixi un nou assoliment en el control d’esfínters cal elogiar-lo i, a més a més, cal motivar-lo a realitzar noves fites. Així doncs, l’actitud dels pares és molt important, ja que ha de ser activa i motivadora, cal que facin un esforç.

A més a més, és important que l’infant entengui quin és el seu problema i no cregui que té un defecte, està malalt, etc. És una bona opció comparar la seva bufeta amb una pilota o un globus d’aigua sense nus, d’aquesta manera l’infant té una visió menys abstracte de la seva bufeta. Cal exemplifar-li que quan un dorm la bufeta s’aixafa i per tant l’aigua del globus s’escapa. D’aquesta manera el problema de l’infant deixa de ser tant abstracte, el pot veure i tocar, per tant, el pot comprendre i assolir.



ENCOPRESI

L’encopresi és considera una altra alteració del control d’esfínters que suposa una falta de control involuntari de la femta. En el moment en que es produeix la falta de control es manifesta amb un restrenyiment sobtat provocat per una retenció de femtes molt dures en els trams finals de l’intestí i una escapada involuntària de petites quantitas de femta quasi líquida. Normalment acomstuma anar acompanyat d’enuresi.
Aquesta alteració es produeix amb una freqüència com a mínim mensual i, normalement, durant tres mesos o més.

Les causes més comuns que provoquen l’encopresi poden ser:
· Errors en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge del control d’esfínters.
· Estrès del/de la nen/a o de l’entorn habitual on viu: arribada d’un germà/na, separació dels pares...
· Depressió infantil.

Les famílies i les escoles poden prevenir aquest trastorn mitjançant un bon plantejament educatiu per ajudar al/a la nen/a a viure el seu procés cap a l’autonomia en el control d’esfínters.
Tot i així, es important acudir al pediatra i, inclús, pot ser necessàri acudir al psiquiatra.